Anellament d'ocells a Collserola

El dia 28 de juliol varem fer una sessió d’anellament al centre de recuperació d’espècies de Can Balasch. La nostra sessió va estar dirigida, com no, pel Sergi Sales. Cal dir que aquest centre és el més antic de Catalunya i un dels més actius al territori català, i la seva ubicació és al parc natural de Collserola. Seguidament explicarem com va ser aquesta sessió i els mètodes que ens va explicar en Sergi Sales per fer una bona sessió d’anellament.

Primerament, el Sergi va matianr molt per posar totes les xarxes abans de la sortida del sol. Entre tots els tipus de xarxes que hi ha, nosaltres varem utilitzar les anomenades japoneses o invisibles, i mesuraven 12 metres de llarg i 3 metres d’alt. Aquestes xarxes es posen en llocs estratègics ja preestablerts,  tals com zones properes a bassals d’aigua, on els ocells acudeixen a beure aigua. És en aquest moment en que els ocells queden atrapats en les xarxes.
Les aus que varem capturar i per tant vam tenir molt a prop van ser: la merla, el pit-roig, diferents tipus de mallerengues, la mallarenga carbonara, mallarenga blava, la emplomellada i la mallarenga petital, el tallarol de casquet i el talalrol negre. Una espècie que és molt curiosa de veure, ja que a poques zones d’Europa es troba present, és el rossinyol del Japó. En Sergi ens va dir que era molt habitual capturar-los, però varem tenir la mala sort de no poder capturar cap. La majoria dels ocells eren jovens, nascuts aquest any, i també vam recuperar algun exemplar que ja estava anellat.

El moment de recollir les aus atrapades a les xarxes, era el moment més delicat, ja que havíem de treure els ocells sense fer-los cap tipus de mal. Seguidament, els posàvem a unes bosses de tela perquè no s’ofeguessin, tenint sempre molt present de quina xarxa provenien.

Al moment d’anellar, hem de tenir en compte la manera en que s’agafa l’ocell per no causar-li cap lesió. La manera correcta es agafar el cap amb els dit índex i cor, i abraçar el cos amb la palma de la mà. O bé agafar-lo de les potes, a l'alçada del cos per tal d'immovilitzar-lo. Una vegada agafat correctament l’ocell, és el moment de no només anellar, sinó també anotar diverses dades biométriques del animal, com per exemple: espècie, sexe, nivell de greixos, muscualtura, etc. Una vegada acabat l’anellament, es posa l’au en llibertat un altre cop.

Aquest procés el varem fer 3 cops, es a dir, vam tornar a revisar les xarxes per comprovar si hi havia més ocells i els vam mesurar i anellar. I ja a prop de les 13:00 h. vam començar el camí de tornada. Al Sergi encara le quedava la feina de desmontar les xarxes.

Agraïm molt al Sergi el temps que ens dedica i gaudim molt de les sevas explicacions, és tot un luxe comptar amb ell i per sort encara ens queden classes per fer junts!!