L'essència de l'Animació Sociocultural

Animar significa donar vida, alè, estímul… i l'animació sociocultural (ASC) consisteix a donar vida, alè i estímul el sector sociocultural que és refereix a la manera en què les persones, els grups i les comunitats es construeixen a si mateixos, i volem que aquest procés tingui lloc de la forma més activa, conscient i responsable possible. L'emergència de la societat civil solament serà possible si l’ASC adquireix un paper preeminent dins del sistema educatiu global.

En poques paraules, l’ASC ve a ser l'acció de dinamitzar, vitalitzar i promoure l’autoconstrucció personal, grupal i comunitària. Des del principi, les persones hem viscut en grups i comunitats que han hagut d'organitzar-se d'alguna manera a si mateixos, i auto construir-se com a tals. Des del principi, en el sí de tals grups i comunitats, han sorgit persones que han facilitat aquests processos. Així doncs, l’ASC ha existit des del principi de la història humana. És per tant, una de les activitats més antigues que puguem imaginar, encara que solament recentment hagi començat a estudiar-se d'una manera científica.

Per contra, l'actual sistema polític-econòmic basat en el capitalisme i els estats, es caracteritza per afeblir cada vegada més les estructures que sostenen els processos de grup i comunitat, sent substituïdes per altres estructures que ens condemnen a un estat de dependència, submissió, conformisme o indefensió, en el qual l'individu forma part d'un eixam o ramat, però no es troba inserit en una vida de grup o comunitat per mitjà de la qual pugui participar activament en la construcció de la seva pròpia dimensió social. Sembla doncs que l'ideal d'aquest sistema és que existeixi una societat i una cultura sense necessitat d'animació sociocultural.

Per definició, l'animador sociocultural és un revolucionari, una persona crítica i compromesa amb el canvi del sistema, que persegueix la construcció d'un món millor i més just, en el qual les persones siguin les protagonistes i els poders deshumanitzadors estiguin absents.

Una vegada esbossada l'essència del que és l’ASC, hem d'estar alerta contra l'abús que es fa d'aquesta terminologia. Avui dia, l’ASC és un calaix molt gran on cap gairebé tot, i així, qualsevol tipus d'animació social, animació cultural o fins i tot animació econòmica, política, etc… és ficada en el calaix de sastre de l’ASC. Perquè és cert que tot grup social és cultura, i tota cultura és produïda socialment, i totes les activitats humanes interactuen indissociablement amb el grup i la seva cultura, i així, si volem animar l'economia o el comerç d'un lloc, hem d'animar una determinada manera de cultura i societat. Però si ho barregem tot, crearem confusió. Hem de reservar el terme “sociocultural” per referir-nos únicament a aquells processos d’auto realització per mitjà dels quals les persones, els grups i les comunitats construeixen la seva pròpia cultura de forma activa i responsable, augmentant la seva pròpia autonomia i independència, i sent protagonistes del seu propi creixement.

Encara que l'ideal seria que els propis animadors anessin membres integrants dels grups que animen, això no és determinant perquè existeixi l’ASC, sempre que els animadors afavoreixin els processos esmentats d’auto realització i apoderament del grup. És a dir, que promoguin la presència, dins del grup, de cada vegada més i millors animadors socioculturals. Tot procés d'animació sociocultural ha d'augmentar el nivell d'animació sociocultural existent en un grup o comunitat, de manera que aquest grup o comunitat guanyi en autonomia, recursos i coneixement, i depengui cada vegada menys de l'exterior.

Amb el que s'ha dit fins a aquí podem començar a comprendre que no tota animació social (Animació de la Infància, Animació Juvenil, Animació dels Grups Marginats, Animació de la Tercera Edat, Animació dels Col•lectius de Dones, Animació Rural, Animació per al Desenvolupament Comunitari, etc…) ni tota animació cultural (Animació de la Cultura Popular, Animació de l'Educació d'Adults, Animació del Temps Lliure, Animació d'Activitats Artístiques, Animació de la Ciència i la Filosofia, Animació de la Política i l'Economia, etc…) és necessàriament animació sociocultural. Encara que l’ASC és una metodologia que podria tenir cabuda en totes elles i en gairebé qualsevol activitat humana, sempre que s'entengués aquesta activitat com formant part d'un procés d’auto construcció del grup o la comunitat.

Seguint la definició de A. de Castro: “L’ASC és el conjunt d'accions que tendeixen a oferir a l'individu la possibilitat i el desig de convertir-se en agent actiu del seu propi desenvolupament i el desenvolupament de la seva comunitat” (L'animació cultural. Noves perspectives, 1987.)