Marta Martín Contreras

Vaig començar com la majoria dels alumnes EL PRIMER DIA. Els motius d'iniciar aquesta casa d'oficis són diversos: No hi havia feina, havia esgotat l' atur i això em donava “l'estabilitat” de tenir un any de formació sobre natura amb una beca durant 6 mesos i després tenir 6 mesos més cobrant un sou contractada per l'ajuntament.

Els inicis van ser... DONCS COM ELS INICIS. Primer vas a l’expectativa de quin tipus de temari, nivell... Però, sobretot amb il•lusió.

Aquí he conegut gent molt diversa de caràcter, estètica i d'edat. No només del meu mòdul sinó que també del de treballs forestals i animació sociocultural. Fruït de la diversitat varem tenir conflictes entre companys i entre d'altres es van crear grans lligams. Aquest va ser el meu cas “CON MI RUBIA” una noia aparentment molt diferent a mi, però que ens complementàvem molt bé.

Durant mesos va ser no només que un suport de treball, sinó també una confident. Al cap de poc temps, la Lorena ( la rubia) va trobar una feina amb bona remuneració, horari i lloc. Era una GANGA per els temps que corria, amb la seva marxa va deixar al meu costat un buit, i a la classe també ho van notar...Vaig acabar sent l’única noia del mòdul.

Amb la seva marxa, altres membres del grup van seguir amb l'exemple encara que per altres motius. Per exemple: l'Aaron tot un artista grafic, l'Alexis un noi poc confiat en si mateix però amb bon cor i inseparable del Ramon Nicolas, un noi un tant místic però que mai s'enfadava i tenia bones paraules i un somriure per tothom. El Mourad... el pobre no s’assabentava de res per dificultats de la llengua, encara que va acabar agafant paraules en català i castellà, finalment va canviar de mòdul aTreballs Forestals.

Finalitzarem amb l'Ovi, un noi amb ganes de treballar i de fer gresca “un treballador nat” que va decidir canviar-se al mòdul d'Animació sociocultural i amb la seva pèrdua va venir l'Hicham que estava al altre grup (van fer intercanvi). Clar, tot això no va passar de cop, sinó que van anar passant els mesos ( però no recordo quants),

Així que de les ultimes incorporacions els primers van ser el Moha, el Tauste i el Javi, aquest últim un vell conegut de la vila gràcies a la colla castellera dels matossers de Molins de Rei. Les següents varen ser l'Ihssan i L'Andrea i per finalitzar el Sergio alies el negro, un noi que te facilitat pels ocells.

Aquesta és tota la plantilla tant entrant com sortint de la nostre feina. Ara us faré cinc cèntims dels que porten com jo des del principi: l'Isma un paio legal i sempre disposat ajudar-te, el Manel un tros de pa o "osito" com li dèiem la rubia i jo o "perro" després del temps i l'Omar home de poques paraules.

Jo no us he volgut parlat de feina feta o inacabada, com els meus companys, sinó de la meua l'experiència viscuda... Per finalitzar, i ara de veritat, la meva humil opinió: TORNARIA A FER-LO no és cap pèrdua de temps ni molt menys. No és per gent mandrosa, aquest no ha de ser el concepte de la casa d'oficis. Ara que finalitza mires enrere i recordes els dies de feina, les sortides, lip-dud, els dies de no voler fer res, de voler marxar abans. TANTS MOMENTS I TOT ÚNICS!!